dimarts, 28 d’octubre de 2014




1. Francis Crick & James Watson, discovering the DNA structure Double Helix, 1953, USA

2. Gif de plantes amb vent.

3. Germaine Gargallo. De La musa més enigmàtica.

Cafè (2)

Caram, quines nenes més maques que hi tens al bar.

Ella ha aixecat els ulls del diari i ha vist que no hi havia ningú a cap taula. Se li ha aixecat una cella/interrogant i ha continuat llegint.

L’home duia tot de papallones blanques voleiant pel clatell que li fregaven olor de llum i electricitat
d’estius apilonats.

dimecres, 22 d’octubre de 2014

X x X x X



















Quedem-nos asseguts en algun banc
de la plaça amb acàcies. Cauen campanades
de vespre. Va pujant el temps.
Escric a la pissarra transparent
de l’aire signes
. He cremat un ram
de fulles grogues. He d’omplir de nou
l’eixuta cisterna.


Joan Vinyoli, Epíleg, de Tot és ara i res (1970)

1. Treball de Matthew Rich.

dimarts, 21 d’octubre de 2014

Cafè (1)


Si ets nostàlgica deus ser mot feliç, m’ha dit convençut l’amo del bar,

perquè estàs llegint el diari d’ahir, m’ha aclarit satisfet.

|||||||


Els dibuixos (A) entren a una part de dins el cap
que no és la mateixa que la de les paraules (B).

També poden anar a un altre racó (C), de pensament sense paraules ni imatges.





























diumenge, 19 d’octubre de 2014

Paisatge groc amb dos llimoners.


Cada dia les ha d’anar a mirar per notar-ho. Per veure com es pinta tot sol el dibuix.


Tot el paisatge es va tornant groc.
De llimoners carregats.
Un paisatge de fulles que cauran.

I un altre paisatge de gent que crida i aixeca els braços
potser com branques.


dissabte, 11 d’octubre de 2014



4
Mute le corde.
La musica sapeva
quello che sento.

1
Alguna cosa m'han dit
la tarda i la muntanya.
Ja ho he perdut.




Jorge Luis Borges, La cifra, 17 haikus.


El núm. 4 m'agrada molt en italià.
El núm. 1, en català*.

* traduït per mi

Sísif.


Jana Sterbak. Sisyphus sport, 1997



Me'n recordo molt de l'exposició Velleitas de Jana Sterbak, a la Fundació Tàpies, l'any 1995. 
Jo estudiava Belles Arts i em sembla que m'interessava menys l'art que ara. Només volia anar al cinema, caminar per Barcelona, i mirar-ho tot.





Sísif es penja la pedra a l'esquena i la porta com un motxilla.




"Cadascun de nosaltres és un centre ambulant de l'univers."
Pau RibaSimetria 1, Asimetria 2. Cultura/s. La Vanguardia, 8/10/14.

diumenge, 5 d’octubre de 2014

No tienen prisa las palabras.

Al matí, al liberisliber de Besalú, un llibre s'ha estat aguantant a les meves mans uns quants segons més que els altres.
Suposo que pel títol i perquè a les pàgines hi havia molt d'espai sense res escrit. Però al final l'he deixat.

A casa, he llegit entrevistes al seu autor, Carlos Skliar.

_________________

El lenguaje puede ser una forma de detención, una pausa que sirva para habitar un tiempo hondo

¿Cuáles son las características que priman en el lenguaje moderno?
No son éstos buenos tiempos para la complejidad y multiplicidad del lenguaje. Hay un predomino exagerado de la rapidez y la eficacia en la transmisión y por eso, cada vez más, se van apartando algunas formas de expresión poéticas o literarias, más rugosas, más ambiguas. Aún así, por más rapidez y eficacia que se pretenda, el lenguaje no es ni la captura ni el dominio de lo real y, por lo tanto, es posible aún hallar formas de transmisión que no renuncien al misterio de lo humano, ni a los laberintos de la expresión.
¿Qué se gana y qué se pierde en estás formas aceleradas de expresarse?
En cómo cambia la relación del lenguaje con la temporalidad. No hay ningún motivo por el cual ligarlo a la prisa o a la urgencia o a la inmediatez. Puede ser una forma de detención, una pausa que sirva para habitar un tiempo hondo, vinculado más a la intensidad que a lo cronológico; ese cronos que todo lo quiere devorar, incluso al lenguaje.