dilluns, 28 d’octubre de 2013

19 d'octubre


CTP: Ella pot pensar altres coses, a part de mi. Té moltes veus. Jo en sóc una. Tenim moltes veus.
CMP: Polifonia. Qui és? A vegades sóc un altre.
CTP: Més o menys.
CMP: O directament a vegades hauríem de deixar de ser
CTP: [El torna a citar amb conya] "deixar de ser, cessar d’existir. Abandonar el ser":
CMP: ... desésser, sí.
CTP: "És això possible o solament abandonem, amb la mort, la consciència i el jo vinculats a un cos?"

 












1. Fragment de 19 d'octubre, de Francesc Ten,
a partir de Miquel Pairolí. Lectura dramatitzada. Avui a La Planeta.
2. M. Heminway & Sons - Art Needlework.

diumenge, 27 d’octubre de 2013

Gustav K.


Dos dibuixos de Gustav Klimt.

Gustave C.

Fa uns dies que em miro els arbres de la vora de la carretera
acompanyada dels verds foscos que pinta Courbet.

I de les seves onades.




dimecres, 23 d’octubre de 2013

<><><><><><><>
















101 propostes per pintar 101 armaris dissenyats per Piet Hein Eek.

Avui m'han dit que han triat el meu disseny per pintar un dels 101 armaris.
><><><><><><><><
<><><><><><><><>
><><><><><><><><

El 9 de novembre a Eindhoven !

diumenge, 20 d’octubre de 2013

dimecres, 16 d’octubre de 2013































Pare i fill pujant escales.
Semblen apunts d'idees en un cartró.

Són les escales de la catedral de Girona.

diumenge, 13 d’octubre de 2013


1. De The Color of Pomegranates, de Sergei Parajanov.
2. Dos cels amb núvols de John Constable.

dissabte, 12 d’octubre de 2013

































1.  Document of an installation from 1894 by Marie Lieb, case no. 149 of the Psychiatric Clinic of Heidelberg — part of the Hans Prinzhorn Collection.
2. Alumnes de dibuix de l'Escola d'Art d'Olot dibuixant una vaca, fotografia a L'art olotí en el XIX i XX.

dijous, 10 d’octubre de 2013

 Hi ha coses que no puc parar de mirar-les.





diumenge, 6 d’octubre de 2013

divendres, 4 d’octubre de 2013























1. Dibuix i fotografia de Marc Vicens.
2. Puf root, de nuun.nu.

^^^^

La pedra era com un llit.
Una vaca em mirava i a mi se m'escapava el riure perquè ella no podia riure.

No volia pensar que les esquelles interpretaven un concert, ni que la pedra era un coixí.
Ni que la vaca em mirava.