divendres, 22 de febrer del 2013

{}{}{}{}{}{}

A primera hora es van pensar que era morta. Estirada al terra.
Quan vaig passar-hi jo, estava llepant-lo.
Al migdia, sortint de la feina, vaig veure la placenta vermella a l'herba i el petit que ja s'aguantava dret al costat de la mare.

Mentre els meus alumnes dibuixaven espirals de Dürer amb el compàs, la vaca estava parint al prat.
Un prat al costat de la carretera, lluminós, ordenat, amb l'herba ben arranada. Un escenari. La vaca paria mentre els cotxes anàvem passant. Les muntanyes del fons semblaven molt més a prop. Un decorat.






2. Collage de les sèries Sehnsucht i Without, de Katrien de Blauwer.

dijous, 7 de febrer del 2013

I unes bosses de plàstic que voleien amb el vent.

I quan no pararia de mirar-les
perquè em fan notar que camino ben igual que elles.

. ..  s   ... . . ....... ...s s.. .............................   .  . . . ..                     .s                                    .... ..s s  s
s..              . .. .........................    .   .                   ... . .s .   s s     s.     .    ... . s.  s...........s. ss.  .s s.      s

s    s . ................................ . . ....................                                       s

dimecres, 6 de febrer del 2013
















1. Fototgrafies de Renilde de Peuter, de AT SWIM-TWO-BIRDS.

2. . . . (Els xinesos no analitzen la naturalesa, sinó que la descriuen i la sistematitzen per mitjà d'analogies, coses que s'assemblen i que ressonen entre si. I estableixen tota una sèrie de correspondències: fusta-nord, etcètera. Qualsevol element ressona i es correspon amb tots els altres, però d'unes maneres establertes.) . . . (I és, més que res, una sistematització on no hi ha el procés lineal de causa-efecte, sinó el fenomen més modern, pel que s'està veient, de malles que ressonen entre si i amb totes, i a cada moment.) 
Luis Racionero, L'home que va estimar la Xina
es- LA VANGUARDIA  26/01/13



Hi ha una pila molt alta de papers i llibres a la cadira, ben posats, com un coixí.


dilluns, 4 de febrer del 2013
















"El valor d'un color es pot modificar afegint-li blanc o negre. Si aquesta addició s'efectua gradualment, passant harmònicament d'un valor a l'altre, s'obté una escala que s'anomena escala cromàtica de valors." 
Educació Visual i Plàstica, Segon Cicle, Ed. Santillana



1. Curators at whitechapel gallery in the 1930s, via marine boutron.
2. Imatges de LPFM.
3. Via M75.