dilluns, 28 de març de 2016

-

Arrels de palmera arrencada, a la platja.

Res es mou però els ulls corren encara massa poc.


.
.
.

Baobab. Inflat. Dits estesos, mans obertes, tensant l’horitzó.
Alga de terra, carn verda sota la pell fina. Animal i planta; planta i ànima; planta, ànima, camí.

(en construcció)

Crits d’ocells, cants d’ocells i crits d’ocells.

(en construcció)

La platja estreta ressegueix tot el mar. Li guarda barques de sípia o xancles desaparellades o petxines de ratlles o algues i plàstics i crancs porucs que corren més que els ulls.
I ho guarda tot. Un peix globus desinflat. I un vaixell enfonsat. Rovellat. Cansat. Dibuixat.

(en construcció)

Circuits d’ulls, de peus, de braços. Negre de siluetes circulant. Repeticions. Caderes. Braços. Peus. Ulls. Xancles. Dents. Perfils. Temps tancat de mans que saluden. Pell. Siluetes de siluetes. Repeticions. Temps tancat. Siluetes de siluetes. Perfils de perfils.

(en construcció)

Carrers de sorra d’esponja. Cases de sorra de ciment.

Gallina-galleda-cabres.
Pal-llauna-flors.
Plàstic-crit-arrels.
Fruita-olor-peixos secs.
Cargol de mar-paret-petxines.
Porc-palmera-cadires.

Res es mou però els ulls corren encara massa poc.

Palmarin, Senegal, Àfrica.
(gràcies, Inès, per acollir-nos a casa teva)

a l'Àfrica.






No entenc res i s’entén tot.



Ho entenc tot i no s'entén res.


dimecres, 2 de març de 2016



El dibujo pertenece a la especie más rara de las cosas: a aquellas que apenas tienen presencia: que si son sonido, lindan con el silencio; si son palabras,con el mutismo; presencia que de tan pura, linda con la ausencia; género de ser al borde del no-ser.
 María Zambrano, Hacia un saber sobre el alma


1. Treball de Fernanda Gomes.
2. Capoll del morrut de la palmera.
(M'espanto quan en trobo al pati. M'espanto perquè són tan preciosos com perillosos)