divendres, 24 de gener de 2014

()( ()( ()( ()( ()( ()(


D'aquí
dos
o tres-cents
anys
et trobaràs
perfectament,
seràs
la tarda.
Enric Casasses

_______




























1. Barock, 2008. De Johannes Nagel.
2. Fotografia via seiitchi.
3. Fotografia de Mieke Willems.

dissabte, 18 de gener de 2014

Dibujo fuerza fluídica. Pepeta Tolrà.

























"Per a l'artista dibuixar és descobrir", afirma John Berger. I, efectivament, gràcies al dibuix Josefa Tolrà (Cabrils, 1880-1959) va descobrir la seva força visionària i mediúmica. "Abans que evolucionés i es convertís en una indagació del visible, el dibuix va ser una manera de dirigir-se a l'absent, de fer que aparegués l'absent", ha escrit Berger. 
El misteri de Josefa Tolrà. Cultura/s, La Vanguardia, 15/01/14

divendres, 17 de gener de 2014

- - - - - - - - - -







1. Cadira de Willem Leopold Loeb, 1946.

2. Fragment d'entrevista a Yves Bonnefoy. La Vanguardia. 2/12/13.

... (la poesia) Intensifica les paraules i els dóna un gran valor, i amb aquestes paraules  fa el mateix que els pintors amb les imatges: els torna la seva intensitat plena, la seva capacitat per designar les coses fonamentals. És la que garanteix que la paraula sigui autèntica, no alguna cosa que utilitzen els mentiders per enredar-nos.
Pot posar-ne un exemple?
Si vostè diu arbre, sense més ni més, és una definició del diccionari, una generalització racional, però quan vostè diu arbre veu moltes més coses: que està sembrat a la vora d'un camí, veu el lloc dels arbres en la seva vida, l'envaeix una idea imprecisa però molt profunda, sent, per exemple, que aquest arbre és en un lloc on vostè pot caminar, i que l'arbre és presa del temps que li permet néixer i morir, com li passa a vostè mateix. (...)

diumenge, 12 de gener de 2014

Angry Birds Landscape


No som cossos circulant pel paisatge perquè som paisatges que caminem mentre un cos s’està quiet esperant-se a fora.

Agafo una llibreta de la bossa i escric: - tristesa és sinònim d'infinit -
Escric a la llibreta mirant de posar cara de fer la llista de la compra i així la gent que fa un cafè no em veurà.

Els nens juguen a Angry Birds i amb una cinta elàstica llancen ocells-pilota vermells. Jo, mentre condueixo, també jugo a llançar-me cap a punts de les muntanyes que vaig decidint pel camí.


dissabte, 11 de gener de 2014

Parella.












 M'ha semblat veure algunes coincidències entre un paisatge de Courbet i un paisatge de Pissarro que vaig veure fa pocs dies a l'exposició del CaixaForum.


1. Camille Pissarro, Ribes del Marne, 1864.
2. Gustave Courbetpaisatge de la Gruyère, 1874-76 (?).

divendres, 10 de gener de 2014


¬




Una bona part del gruix del record i de l'oblit se situa en els límits desdibuixats del pensament voluntari. Els vents del pensament -un símil antic-, l'origen dels quals no es pot recuperar, bufen entre nosaltres a través d'innombrables escletxes. Kafka va sentir "grans vents que venien de sota terra".

George Steiner, Deu raons (possibles) de la tristesa del pensament


1. De À propos de Nice, de Jean Vigo, 1930.


De Barcelona.




dimarts, 7 de gener de 2014

Cuirassats. Sols artificials. Núvols publicitaris.

«Nosaltres, els futuristes, adorem les centrals elèctriques, les estacions ferroviàries, els hangars, els cuirassats, els transatlàntics gegantins, les fàbriques en diabòlica efervescència productiva, els multiplans voladors i els luxosos trens bala. A semblança d’aquestes meravelles, reconstruirem l’univers: Motocicletes-Vaques, Cavalls-Bicicletes d’acer, Sols artificials, Arbres acolorits de formigó i de metall; Flora mecànica sorprenent – Núvols publicitaris domats mitjançant registres precisos – Tempestes teatrals en l’espai.»

F. DEPERO: Una geniale rassegna di idee di Depero, 1926
.
.
.
.
.
.
2. Luigi RUSSOLO./
 Partitura de Despertar d'una ciutatd'Intonarumori, 1914.
3. Mauro CAMUZZI.
 Giannina Censi: danze euritmiche 1, 1930.




diumenge, 5 de gener de 2014

La sensació que causa el paisatge.













Jules-Antoine Castagnary, polític i crític perspicaç, va afirmar que els impressionistes ho són "no perquè reprodueixin el paisatge, sinó perquè reprodueixen la sensació que causa el paisatge". Aquesta afirmació distingeix el paisatge natural de l'emoció o del sentiment que el paisatge provoca. Aquesta emoció és l'objecte de l'impressionisme: expressar, a través de la representació de la naturalesa, la idea que se n'ha construït.

 ANTONI MARÍ, Pissarro, transcendent i decisiu.
Cultura/s La Vanguardia, 20/11/13.


dimecres, 1 de gener de 2014