dimecres, 26 d’agost de 2015

v-nEZ.I.a


Allunyada i absent, respira el seu aire d’olor intensa de mar sense ser una ciutat de mar.


Des dels campos solitaris, els llits invisibles dels fons dels canals, els carrerons sense sortida o amb només sortida a l’aigua, sap com construir-se un espai protegit des d’on respirar distant. 
Silenci d’humitat i de pedra.
Sap explicar-se molt bé a ella mateixa que li cal viure sola, nedant asseguda i banyant-se eternament per camins d’aigua verda i grisa.

He relliscat per les pedres polides i arrodonides per tants passos i m’he pelat els genolls.




























1. Fotografia de Jacques Henri Lartigue.
2. Amb vaporetto pel Gran Canal.