dijous, 28 de maig de 2015

balcans

Sóc a l'aula de Dibuix i no hi ha alumnes.
Podien venir a treballar a classe o quedar-se a casa preparant les proves de selectivitat i avui s'han quedat a casa. 
L'aula buida i jo.


Busco la cançó de Montenegro per a Eurovisió d'aquest any. Només la vaig sentir un cop per la ràdio i em va connectar una mica amb uns records estranys entre mai viscuts i viscuts molt intensament, d'uns carrers amb pujades i baixades, d'uns carrers que mai trepitjaré o pels que estaré caminat contínuament. Uns carrers de la memòria que no sé si són a prop o són lluny.

La torno a escoltar i ara només m'agrada el començament. Veig les cares d'unes noies turques rient i ballant a l'aula de Dibuix buida.


.

Aquesta setmana al bloc hi havia unes quantes visites des de Montenegro.

No sé res d'aquest país. 
Montenegro. 
Crna Gora
Gora Crna. 
Muntanya negra.