divendres, 10 de gener del 2014


¬




Una bona part del gruix del record i de l'oblit se situa en els límits desdibuixats del pensament voluntari. Els vents del pensament -un símil antic-, l'origen dels quals no es pot recuperar, bufen entre nosaltres a través d'innombrables escletxes. Kafka va sentir "grans vents que venien de sota terra".

George Steiner, Deu raons (possibles) de la tristesa del pensament


1. De À propos de Nice, de Jean Vigo, 1930.