Quan era petita i anava amb cotxe per carreteres de muntanya, plenes de sotracs, agafava un llapis i l'aguantava amb els ulls tancats sobre un full blanc de la llibreta. Deixava que els salts que fèiem, jo i el llapis, anessin dibuixant molts caminets. No mirava el dibuix fins que havíem arribat i el cotxe s'aturava.
Deia que aquells dibuixos s'assemblaven als mapes de veritat.
