Sigues muntanya.
Potser no pots escriure més de paisatges.
Escolta el que crido des de l’habitació del costat.
· No pensaré més quan condueixo.
M’aprendré de memòria tot el que ja he pensat abans.
Sigues muntanya.
Potser no pots escriure més de paisatges.
Escolta el que crido des de l’habitació del costat.
I no miris tant les branques de la figuera.
Podries agafar una branca i deixar-la.
Provar de ser- la. O de ser-ne.
· No pensaré més quan condueixo.
M’aprendré de memòria tot el que ja he pensat abans.
