divendres, 22 de març del 2013

d'una terra antiga





Una  fotografia d’una cadira sense ningú assegut.
Un  marge per pujar a l’altre prat.





( els arbres se m’acosten i se’n van )
( les muntanyes se m’acosten i se’n van )

( la carretera va venint )

Escrius al cotxe
perquè tens les mans enganxades al volant i no hi tens ni paper ni llapis.

( arbre pelut - arbre florit - arbre adormit )