divendres, 2 de novembre de 2012

arquitectura

Moltes vaques.
(amb una en faria prou)
Prou per quedar-me allà clavada mirant i esperant. Mirant i esperant al seu costat.
Escoltant el seu no dir i el seu ser.
(veig cada dia uns quatre o cinc prats a la vora de la carretera  atapeïts  de vaques. A cada prat les vaques són totes d’un mateix color. Unes són totes grises  d’un gris de les pedres. Unes són totes grises d’un gris més groc, de sorra. Unes són totes marrons d’un marró de coure. Unes són totes marrons  d’un marró més de terra)
A cada prat n’hi ha d’ajagudes i de dretes. Unes mirant d’esquenes i les altres també però una mica més girades. Són vaques molt quietes. Quietes no, immòbils. Són cases.

Són edificis. Són places. Refugis. Són la gent a les mesquites. Campanars.
Són i hi són. Són les cases que dibuixen carrers.

Només mirant i esperant, de la seva manera i al seu costat.















1. Dibuix de M.Vidal. 3r d'ESO
2. Bol de ceràmica de Nelson Smith, via ernests