Sans la nommer
Sans la nommer
Sans la nommer
Domestic I, Collage de James Gallagher
Quan la canta la
veu de Georges Moustaki sento parlar d’una flor d’un mes de maig. Revolució
col.lectiva. Manifestacions de molta gent amb els braços estirats enlaire.
Molt més lluny.
Molt més lluny.
La versió de Marina Rossell em fa sentir un
estat de revolta individual. Revolució per dins, des de dins. Manifestacions
d’una persona sola amb els braços que ballen deixats anar cap avall i movent-se
cap a un costat i cap a l’altre.
Revolució permanent.
