Joseph Benoît Suvée, Dibutades ou l'invention de la peinture, 1793, Bruges, Groeningemuseum
Al segle I, Plini el Vell o Caius Plinius Secundus (24 d.C.-79 d.C.) explica a la seva Naturalis Historia com a Corint la filla del ceramista Butades de Sició ressegueix a la paret de l’habitació el perfil de l’ombra del qui estima i que ha de marxar de la ciutat. Amb la llum d’una espelma i un tros de carbó ella vol guardar la seva silueta abans que desaparegui. El dibuix a la paret de qui no hi serà. L’ombra gravada, enregistrada, resseguida. La llum que dibuixa.
Una fotografia.
El pare, omple amb fang el dibuix de la filla i el posa al forn amb les seves peces per a conservar-li el record.
Plini el Vell parla d’origen de la pintura i també d’origen de l’escultura amb el relleu de fang que el ceramista cou i que es diu que es va conservar fins que els romans van assaltar Corint.
El dibuix que anticipa l’absència de l’objecte de desig. La pèrdua que s’intenta suavitzar amb un record imprès en un paper.
M’agrada aquesta història.
Però jo el què resseguiria moltes vegades a la paret és la silueta del pare ceramista, les mans del pare que pasten el fang, el pare que cou les gerres i que li cou la peça de la filla.
per molts anys
pare
ceramista
pare
ceramista
