...................................
"... L'esquema dispositiu i el tractament de les figures s'ajusta amb fidelitat gairebé total a les característiques pròpies de la tipologia en qüestió. La Marededéu no s'ha concebut com un ésser humà, i encara menys com una mare, sinó com un seient, com un tron del seu Fill, i, de forma equivalent, Jesús no és tractat tampoc com un home o un nen, sinó com la segona de les persones divines, la Suprema Saviesa, i d'aquí la denominació de la tipologia: Sedes sapientiae. Aquesta deshumanització, que és la seva característica principal i definitòria, s'aconsegueix a través de les actituds. D'aquesta manera, normalment, la figura de Maria es manté totalment frontal, els braços no subjecten ni toquen el seu Fill, sinó que l'emmarquen com els braços d'un tron _encara que en aquest cas, excepcionalment, la mà esquerra dibuixa un gest de subjecció_, i tampoc el mira, sinó que dirigeix la mirada als fidels. Jesús es mostra també frontal i desentès de la Marededéu, a la qual ni mira, ni toca..." Marededéu sedent amb el Nen. Marededéu del Sagrari.
