dijous, 25 de juny del 2009

IRAN


Una vella embolicada amb una manta fosca teixia una manta d'ocells i de roses.

. . . m . . . m . . . m . . . m . . . m . . . m . . . m . . . m . . . m . . . m . . . m . . . m . . . m . . . m . . . m . . . m . . .
m . . . m . . . m . . . m . . . m . . . m . . . m . . . m . . . m . . . m . . . m . . . m . . . m . . .

Qui passava de pressa no gosava acostar-s'hi o es preguntava per què algú hauria de voler visitar-la.
Era negra per la guerra, com tots els vells; era callada. Els ulls semblaven massa sincers perquè el cos s'havia anat esborrant i era imprecís. Com la pols, i com les pàgimes d'aquell llibre que feia una olor diferent.

Iran 2000