Erizo, de Mapi Rivera.

Aquest vestit, o paisatge.

Menta.

Menta mentidera,
floriràs i no granaràs.

Aquest any no ha sortit la mata de menta que sortia cada any a sota del taronger.

ººººººººººººººººººººººººººººººooooooooooooooooooooooooooooooºººººººººººººººoºoºoooooooooooooooooooooooooooooooººººººººººººººººººooooooooºººººººººoºoºoºoooºoºoooºoºoºoºooºoºooooºoºooºoºoºoooºººººººººººººººººººººººººººººººººººººoooºoºoºoooooooooooºººººººººoºoºoºooooooooooºººººººººoºoooooooooooºoºoºoºoooººº

"Ça i enllà, contemplava aixecaments espantosos de massius granítics que, desnivellats de base, s'havien obert formant dantesques esquerdes, muradals immensos, ensulsiades colossals que deixaren al viu roques nues i pelades com insepults cranis de titans; i per entremig de tal desllorigament, hi veia verdejar, en ufanós embull, des del roure aparatós i la rogenca alzina dels solells, fins al frescal faig de les obagues i l'airós pi de les altures, que formant onades de vegetació, omplien les fondalades, remuntaven vessants i carenes, i escalaven fins els espadats, per mica que en sos relleixos i revirons pogués arrapar-s'hi la jonça o clavar-hi l'urpa el rebec alzinall, enc que fos llençant ses branques a l'abim."

Pròleg de La punyalada, de Marià Vayreda

Joaquim Vayreda. Dibuix.

Fa just una setmana que tinc un dibuix signat  J. Vayreda. 
Hi diu també Olot. 
I un 98.

Diari.

Ahir a El Punt Avui, Els penyals de Belle-Île, de Claude Monet. 
Paper de diari.

Pintures i dibuixos de paper de diari.

Dipòsits d'aigua.

Diumenge 1/9/13.
 Camí de les Baumes d'en Caxurma.
Castellfollit de la Roca.

Epitafi a la tomba del pintor Raffaello Sanzio (Urbino, 1483 - Roma, 1520).

/Sulla tomba al Pantheon si legge l'epitaffio di Pietro Bembo in latino:

Ille hic est Raphael timuit quo sospite vinci, rerum magna parens et moriente mori.

(Qui giace Raffaello: da lui, quando visse, la natura temette d'essere vinta, ora che egli è morto, teme di morire.)/

P.A.E. / petit àlbum d'RoMA (2)

 La Bocca della Verità no diu mai mentides. Calla.

P.A.E. Petit àlbum d'estiu. RoMA.

· 2 fotografies de 338 ·

1. Bocca della Verità, a Santa Maria in Cosmedin.

2. Cadira a Santa Maria in Trastevere.

P.A.E. / petit àlbum d'RoMA (1)

_____________

Dafne fuig. S'escapa. Corre.

Apol·lo abraça la dona-arbre quan els dits ja s'allarguen i creixen les branques del llorer.

Llorer de marbre.
Fulles glaçades que encara tremolen. Pell d'escorça. Peus d'arrels.

Apol·lo abraça l'arbre i abraça intensament i ja no sap què abraça.

( Apollo e Dafne, Gian Lorenzo Bernini, Galleria Borghese )

1. Untitled.
2. Cat's Cradle, d'Emma Powell.

. 1 . 2 . 3 . 4 .

Mans tocant un bol.

Dibuix de Marc Vicens.

viaggio in Italia

. tinc ganes de veure a Roma

els ulls dels nens mirant Roma .

1. Roma. Google maps. Zona de l'hotel.

2. Bruno Gatta sconces, Italy 1955. Via MID MOD Design.

[]1 m. guia de Barcelona

1. Fotografia d'Inès Carrillo.
2. Llibreta. Escriure a la piscina.
3. Els nens s'han enfilat a la figuera i han agafat un niu de tòrtores.

<><><><><><>

És que el mar no és pas cap metàfora.

L'aigua lleparà la sorra totes les vegades.

Encara que no hi hagi ningú més a la platja.

 mig . dia . da 

1. /3. Dibuixos de Nyssa Sharp.

2.  +

º ºº º ºº

Hi havia una corda lligada a les boies grogues que s'havien descolorit,
o destenyit,
i es tornaven blanques.
Em vaig agafar molt fort a la corda amb el cap enganxat i adormit a la boia.
Un coixí de mar.
Les mans tenses agafades molt fort a la corda molla i gruixuda.
El cap fixat a la boia però el cos deixant-se endur absolutament per les onades,
com aquells fils d'alga verdosa.

-_-_-_-_

1. Amir Zaki, Time Moves Still, Tree portrait #19.
2. Carl Blechen / Junge Eiche.
3. Marcus Coates, Stoat, 1999. [Pròtesis, via infamous accessories.]

[]

.

llibreta de carn

Mare. faig una llibreta de carn.

1. Tom Friedman, Two By Four, 1990. A wooden plank painted in acrylic to look exactly like itself.
2. Edgar Massul, When spring returns…, 2003. Military blanket, flexible polyurethane, wood.

.

Neda. Neda. Neda. Encara neda.

, impressions

Hermine Van Dijck, a journal de jours.

Buscava unes paraules que parlessin d'aigua, de músiques de piano, de fonts intermitents i de circuits elèctrics.
Encara no les he trobat.

He trobat unes imatges.
Ahir.
Caminar per la vora de Fluvià.
Caminar per la vora del passat d'altres i cosir-lo pel camí amb el passat nostre.

()()___()()

1. Dibuix d' Emma Kunz. Una manera diferent de dibuixar. Interessant.

2. Lounge Chair, 1946. Waclaw & Stykolt Czerwinski, & Hilary Stratford Canadian Wooden Aircraft Limited.

meduses.blau.elèctric

A la sorra hi havia meduses d'un blau elèctric.

Vaig escriure pel camí tal i com la carretera anava passant.

Dibuixar un dia i esborrar-ne mitja tarda.

El llum encès d'un tractor.

Paraules cruixents per fora i cremoses per dins.

Destil·lació.

Paraules poc geomètriques per a un paisatge.

1. Buster Keaton, via I am a dreamer.

2. Al Port de la Selva, agost de 1978.

>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>

>      Passar el dit per l’esquena de fang de les paraules,

>      Marcar-hi  les ungles.

>      Deixar que s’assequin al sol.

1. Jannis Kounellis.

 UNTITLED, 2006. Found wooden tables, bowl, knife, red fish.

2. Rebecca Belmore.

 Extreme, 2003. Inkjet on watercolour paper.

1. Fleca panscape a Kyoto, de ninkipen.

Et mes cheveux aux quatre vents.

Vaig passar la mà pel tronc de l'olivera del pati
i, amb els ulls tancats,
em vaig creuar amb la teva mirada.

Vaig enfonsar els peus al mar de Màrmara i vaig tornar a obrir els ulls.

Toute une éternité d'amour.

Agafo apunts. Tenyeixo.

De com alguns llocs es tenyeixen per sempre per les coses que hi han passat.

Tenyir-se.

De com conviuen paisatges interns i externs.

De portar a passejar els ulls amb una safata, com una Santa Llúcia.

Dels enllaços entre la part més animal i el camí digital.

De llegir entre línies.

De com l’enamorat rep i és capaç de desxifrar o respondre a petits senyals invisibles per a la resta.

D’aquest llegir entre línies, real o irreal, que es mou de moltes maneres entre el fet artístic i el vital.

____

 1. Imatge via d.aMa.

2. Passejada per Argelaguer.

Rana Begum. Bench.

claros del bosque

Cuando de pensamiento se trata, ellas, las palabras hacedoras de orden y de verdad, pueden estar ahí, casi a la vista, como un rebaño o hato de mansas ovejas, dóciles, mudas. Y hay que enmudecer entonces como ellas, respirando algo de su aliento, si lo han dejado al irse.

 ____

María Zambrano, Claros del bosque

1. Mathieu Matégot, Féritin Chair, 1952.

2. Andreas Nicolas Fischer; Schwarm IV; 2012; PU foam, toothpicks, car paint.

tèrmits / de mirar 1

Mira enlaire i ens diu:

Ara es passa tot el dia dient que voldria ser una termita.

( i  jo, també, penso, voldria tastar la fusta.

Menjar-ne.

Poder rosegar-la i xuclar-la. )

El pare apilona la fusta, ben posada.

Esperant-lo.

( N’agafo un trosset i i el tasto. Penso si venim d’una família de corcs.

Em desvio de la carretera i passo pel magatzem de taulons.

L’olor d’aquella resina és tan tan dolça, tan intensa, tan diferent.

Me’n vull marejar. )

__

Herbert Bayer 

Diagram of the Field of Vision, 1930

Regar l'hort. Dibuixar al blog.

1. Patatera. Fa uns dies.
2. Paper: folded, cut, sculpted by Florence Temko; Collier books, 1974
3. Hort. Regues d'enciams.
4. Anell-patata d' Helena Johansson.