De com alguns
llocs es tenyeixen per sempre per les coses que hi han passat.
Tenyir-se.
De com conviuen
paisatges interns i externs.
De portar a
passejar els ulls amb una safata, com una Santa Llúcia.
Dels enllaços
entre la part més animal i el camí digital.
De llegir entre
línies.
De com l’enamorat
rep i és capaç de desxifrar o respondre
a petits senyals invisibles per a la resta.
D’aquest llegir
entre línies, real o irreal, que es mou de moltes maneres entre el fet artístic i el vital.
____
