Mira enlaire
i ens diu:
Ara es passa tot el dia dient que voldria ser
una termita.
( i jo,
també, penso, voldria tastar la fusta.
Menjar-ne.
Poder rosegar-la i xuclar-la. )
El pare apilona la
fusta, ben posada.
Esperant-lo.
( N’agafo un
trosset i i el tasto. Penso si venim d’una família de corcs.
Em desvio de la
carretera i passo pel magatzem de taulons.
L’olor d’aquella
resina és tan tan dolça, tan intensa, tan
diferent.
