Tangències. Esbossos, intencions.

I, mentrestant,

diuen,

a Turquia,

intent de

cop d'estat.

Denizanası

d'Istanbul.

  Al mar de Màrmara,

cúpules

 de vidre,

nedeu.

Nedeu.

 

. ,, . ,, . ,, . ,,

Mirador de terra, taula de memòria i interior de calaix.



Esbossos, intencions. 

=--=--=--=--=

1. Treball fotogràfic de Jesse Draxler.

2. A Canapost, tombes medievals antropomorfes.

La pluja les omple i es tornen safareigos.

Banyeres eternes.

El temps, de pedra i d'aigua.

Tangències / Alt Empordà / apunts

De toda ruina emana algo divino [...]; algo ganado por haber apurado la esperanza en su extremo límite y soportado su fracaso y aun su muerte: el algo que queda del todo que pasa.                                                                                                 María Zambrano

________

Gunta Stölzl teixint i Karen Karnes treballant amb fang.

À-fric-A3

***********************************************************************************************************************************

Apilonat, embolicat, lligat.

Guardat.

^^

^

____________________

1. El material per fer les cadires. Les barres de ferro corrugat semblen fibres vegetals.

2. El taller del ferrer.

À-fric-A2

I, com sempre, em vaig enamorar d'una cadira. 

L’olor de mar, intensa i pesant com mai, en el moment de baixar de l’avió.

L’olor de tristesa, intensa i pesant, del dia de tornar.

Com si s’acabés tot de cop, s’acaba un viatge.

Aquella olor d’haver de marxar dels llocs on no sabem si tornarem.

Tornar o marxar.

La tristesa, més lleugera, de qui, en principi, torna a casa.

()()()()

La tristesa, glaçada, de qui en marxa potser per sempre.

À-fric-A1

-

Arrels de palmera arrencada, a la platja.

Res es mou però els ulls corren encara massa poc.

.

.

.

Baobab. Inflat. Dits estesos, mans obertes, tensant l’horitzó.

Alga de terra, carn verda sota la pell fina. Animal i planta; planta i ànima; planta, ànima, camí.

(en construcció)

Crits d’ocells, cants d’ocells i crits d’ocells.

(en construcció)

La platja estreta ressegueix tot el mar. Li guarda barques de sípia o xancles desaparellades o petxines de ratlles o algues i plàstics i crancs porucs que corren més que els ulls.

I ho guarda tot. Un peix globus desinflat. I un vaixell enfonsat. Rovellat. Cansat. Dibuixat.

(en construcció)

Circuits d’ulls, de peus, de braços. Negre de siluetes circulant. Repeticions. Caderes. Braços. Peus. Ulls. Xancles. Dents. Perfils. Temps tancat de mans que saluden. Pell. Siluetes de siluetes. Repeticions. Temps tancat. Siluetes de siluetes. Perfils de perfils.

(en construcció)

Carrers de sorra d’esponja. Cases de sorra de ciment.

Gallina-galleda-cabres.

Pal-llauna-flors.

Plàstic-crit-arrels.

Fruita-olor-peixos secs.

Cargol de mar-paret-petxines.

Porc-palmera-cadires.

Res es mou però els ulls corren encara massa poc.

Palmarin, Senegal, Àfrica.

(gràcies, Inès, per acollir-nos a casa teva)

a l'Àfrica.

No entenc res i s’entén tot.

Ho entenc tot i no s'entén res.

El dibujo pertenece a la especie más rara de las cosas: a aquellas que apenas tienen presencia: que si son sonido, lindan con el silencio; si son palabras,con el mutismo; presencia que de tan pura, linda con la ausencia; género de ser al borde del no-ser.

 María Zambrano, Hacia un saber sobre el alma

1. Treball de Fernanda Gomes.

2. Capoll del morrut de la palmera.

(M'espanto quan en trobo al pati. M'espanto perquè són tan preciosos com perillosos)

spººns

Avui al matí, a Tortellà.

Una fàbrica de culleres de fusta ha plegat i ara van cremant les peces i retalls que queden pel taller. Fusta de boix per encendre el foc.

M'encenen les ganes d'agafar-la tota i guardar-la.

___________________________________________________

Dibuix d'Alberto Giacometti. Piz da la Margna, 1957.

(=)

Claude Monet i la seva dona Alice a Venècia,

a la Piazza San Marco, l’any 1908.

Mar verd de l’hort.

PpPpPp

 1. Touch,

de Luke Maddaford

2. Estudi de pedres,

dibuixos de Caspar David Friedrich

El meu país és tan petit
que quan el sol se’n va a dormir
mai no està prou segur d’haver-lo vist.

Lluís Llach, país petit

Demà segur que ens veurà.
Com un fil llarg i prim.
^^^^^^^^^^^
^^^^^^^^^^
^^^^^^^^^
^^^^^^^^
^^^^^^^
^^^^^^
^^^^^
^^^^
^^^
^^
^

^^^^

............................................................................................................................................................................
Un altre curs. Un lloc nou. ... ................................................................................... fotografia de Vietnam que vaig trobar i guardar fa temps........................................................................................................................................................................... guardar i transportar .. ..............................................................................................................................................................................................................

   

1. Jalebis d'un aparador del Raval de Barcelona.

2. Peggy Guggenheim i Venècia, The 56Th Venice Biennale.

3. Other Side, (2013) instal·lació de Chiharu Shiota, representant japonesa a la Biennal de Venècia 2015 (The Key in the Hand )

v-nEZ.I.a

Allunyada i absent, respira el seu aire d’olor intensa de mar sense ser una ciutat de mar.

Des dels campos solitaris, els llits invisibles dels fons dels canals, els carrerons sense sortida o amb només sortida a l’aigua, sap com construir-se un espai protegit des d’on respirar distant. 

Silenci d’humitat i de pedra.

Sap explicar-se molt bé a ella mateixa que li cal viure sola, nedant asseguda i banyant-se eternament per camins d’aigua verda i grisa.

He relliscat per les pedres polides i arrodonides per tants passos i m’he pelat els genolls.

1. Fotografia de Jacques Henri Lartigue.

2. Amb vaporetto pel Gran Canal.