Arrels de palmera arrencada, a la platja.
dilluns, 28 de març del 2016
Res es mou però els ulls corren encara massa poc.
.
.
.
Baobab. Inflat. Dits estesos, mans obertes, tensant l’horitzó.
Alga de terra, carn
verda sota la pell fina. Animal i planta; planta i ànima; planta, ànima, camí.
(en construcció)
Crits
d’ocells, cants d’ocells i crits d’ocells.
(en construcció)
La
platja estreta ressegueix tot el mar. Li guarda barques de sípia o xancles desaparellades
o petxines de ratlles o algues i plàstics i crancs porucs que corren més que
els ulls.
I ho
guarda tot. Un peix globus desinflat. I un vaixell enfonsat. Rovellat. Cansat.
Dibuixat.
(en construcció)
Circuits
d’ulls, de peus, de braços. Negre de siluetes circulant. Repeticions. Caderes.
Braços. Peus. Ulls. Xancles. Dents. Perfils. Temps tancat de mans que saluden.
Pell. Siluetes de siluetes. Repeticions. Temps tancat. Siluetes de siluetes.
Perfils de perfils.
(en construcció)
Carrers
de sorra d’esponja. Cases de sorra de ciment.
Gallina-galleda-cabres.
Pal-llauna-flors.
Plàstic-crit-arrels.
Fruita-olor-peixos
secs.
Cargol de mar-paret-petxines.
Porc-palmera-cadires.
Res es
mou però els ulls corren encara massa poc.
Palmarin, Senegal, Àfrica.
(gràcies, Inès, per acollir-nos a casa teva)
dimecres, 2 de març del 2016
El dibujo pertenece a la especie más rara de las cosas: a aquellas que apenas tienen presencia: que si son sonido, lindan con el silencio; si son palabras,con el mutismo; presencia que de tan pura, linda con la ausencia; género de ser al borde del no-ser.
María Zambrano, Hacia un saber sobre el alma
1. Treball de Fernanda Gomes.
2. Capoll del morrut de la palmera.
(M'espanto quan en trobo al pati. M'espanto perquè són tan preciosos com perillosos)
dimecres, 18 de novembre del 2015
spººns
Avui al matí, a Tortellà.
Una fàbrica de culleres de fusta ha plegat i ara van cremant les peces i retalls que queden pel taller. Fusta de boix per encendre el foc.
M'encenen les ganes d'agafar-la tota i guardar-la.
___________________________________________________
Dibuix d'Alberto Giacometti. Piz da la Margna, 1957.
dimecres, 11 de novembre del 2015
(=)
Claude Monet i la seva dona Alice a Venècia,
a la Piazza San Marco, l’any 1908.
Mar verd de l’hort.
dimecres, 7 d’octubre del 2015
dijous, 10 de setembre del 2015
El meu país és tan petit
que quan el sol se’n va a dormir
mai no està prou segur d’haver-lo vist.
Lluís Llach, país petit
Demà segur que ens veurà.
Com un fil llarg i prim.
^^^^^^^^^^^
^^^^^^^^^^
^^^^^^^^^
^^^^^^^^
^^^^^^^
^^^^^^
^^^^^
^^^^
^^^
^^
^
dimarts, 1 de setembre del 2015
^^^^
Un altre curs. Un lloc nou. ... ................................................................................... fotografia de Vietnam que vaig trobar i guardar fa temps........................................................................................................................................................................... guardar i transportar .. ..............................................................................................................................................................................................................
dimecres, 26 d’agost del 2015
1. Jalebis d'un aparador del Raval de Barcelona.
2. Peggy Guggenheim i Venècia, The 56Th Venice Biennale.
3. Other Side, (2013) instal·lació de Chiharu Shiota, representant japonesa a la Biennal de Venècia 2015 (The Key in the Hand )
v-nEZ.I.a
Allunyada i absent, respira el seu aire d’olor intensa de mar sense ser una ciutat de mar.
Des dels campos solitaris, els llits invisibles dels
fons dels canals, els carrerons sense sortida o amb només sortida a l’aigua, sap
com construir-se un espai protegit des d’on respirar distant.
Silenci d’humitat
i de pedra.
Sap explicar-se
molt bé a ella mateixa que li cal viure sola, nedant asseguda i banyant-se
eternament per camins d’aigua verda i grisa.
He relliscat per
les pedres polides i arrodonides per tants passos i m’he pelat els genolls.
1. Fotografia de Jacques Henri Lartigue.
2. Amb vaporetto pel Gran Canal.
dimarts, 25 d’agost del 2015
V-Nez.i.A
Venècia, 12 d’agost
Gris/ i Verd
M’he fet un tall al dit estirant la closca d’una lapa o d'una ostra.
D’un tronc dels de dins l’aigua.
Un noi pakistanès m’ha emplenat la mà d’arròs.
De basmati cru. Pels coloms. Per les fotos. Pels coloms.
L’aigua grisa i verdosa. La pell com el vidre.
Les celles d’un vell japonès. Peludes. Molt.
Un tall callat al dit, de
record.
Aigua/ i foc.
1. Escala coberta d'algues, a Fondamenta Nuove.
2. Postals en blanc i negre de Venècia
i una espelma d'ulls perfumada de la Chiesa di San Geremia, on es veneren les restes de Santa Llúcia de Siracusa.
dimarts, 18 d’agost del 2015
M, no paris de ballar ....................................................................... que no et pararé de mirar...........................................................................
.....................................
1 . M.
2. 18/08/14. De fer 5 anys.
3. 18/08/13. De fer 4 anys.
dissabte, 11 de juliol del 2015
diumenge, 21 de juny del 2015
acordionada
Preparant el cartell per a una altra Acordionada a Tortellà.
.. . . . .. ... ... .. el 26 de setembre.
divendres, 12 de juny del 2015
Flor nerviosa. Escultura portable.
1. Flor de pixallits nerviosa. Via Romina Quiros.
2. Wearable Structure: Yellow Pod, de Tracy Featherstone.
dijous, 28 de maig del 2015
balcans
Sóc a l'aula de Dibuix i no hi ha alumnes.
Podien venir a treballar a classe o quedar-se a casa preparant les proves de selectivitat i avui s'han quedat a casa.
L'aula buida i jo.
Busco la cançó de Montenegro per a Eurovisió d'aquest any. Només la vaig sentir un cop per la ràdio i em va connectar una mica amb uns records estranys entre mai viscuts i viscuts molt intensament, d'uns carrers amb pujades i baixades, d'uns carrers que mai trepitjaré o pels que estaré caminat contínuament. Uns carrers de la memòria que no sé si són a prop o són lluny.
La torno a escoltar i ara només m'agrada el començament. Veig les cares d'unes noies turques rient i ballant a l'aula de Dibuix buida.
.
Aquesta setmana al bloc hi havia unes quantes visites des de Montenegro.
No sé res d'aquest país.
Montenegro.
Crna Gora.
Gora Crna.
Muntanya negra.
Podien venir a treballar a classe o quedar-se a casa preparant les proves de selectivitat i avui s'han quedat a casa.
L'aula buida i jo.
Busco la cançó de Montenegro per a Eurovisió d'aquest any. Només la vaig sentir un cop per la ràdio i em va connectar una mica amb uns records estranys entre mai viscuts i viscuts molt intensament, d'uns carrers amb pujades i baixades, d'uns carrers que mai trepitjaré o pels que estaré caminat contínuament. Uns carrers de la memòria que no sé si són a prop o són lluny.
La torno a escoltar i ara només m'agrada el començament. Veig les cares d'unes noies turques rient i ballant a l'aula de Dibuix buida.
.
Aquesta setmana al bloc hi havia unes quantes visites des de Montenegro.
No sé res d'aquest país.
Montenegro.
Crna Gora.
Gora Crna.
Muntanya negra.
dimarts, 12 de maig del 2015
diumenge, 26 d’abril del 2015
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
