spººns

Avui al matí, a Tortellà.

Una fàbrica de culleres de fusta ha plegat i ara van cremant les peces i retalls que queden pel taller. Fusta de boix per encendre el foc.

M'encenen les ganes d'agafar-la tota i guardar-la.

___________________________________________________

Dibuix d'Alberto Giacometti. Piz da la Margna, 1957.

(=)

Claude Monet i la seva dona Alice a Venècia,

a la Piazza San Marco, l’any 1908.

Mar verd de l’hort.

PpPpPp

 1. Touch,

de Luke Maddaford

2. Estudi de pedres,

dibuixos de Caspar David Friedrich

El meu país és tan petit
que quan el sol se’n va a dormir
mai no està prou segur d’haver-lo vist.

Lluís Llach, país petit

Demà segur que ens veurà.
Com un fil llarg i prim.
^^^^^^^^^^^
^^^^^^^^^^
^^^^^^^^^
^^^^^^^^
^^^^^^^
^^^^^^
^^^^^
^^^^
^^^
^^
^

^^^^

............................................................................................................................................................................
Un altre curs. Un lloc nou. ... ................................................................................... fotografia de Vietnam que vaig trobar i guardar fa temps........................................................................................................................................................................... guardar i transportar .. ..............................................................................................................................................................................................................

   

1. Jalebis d'un aparador del Raval de Barcelona.

2. Peggy Guggenheim i Venècia, The 56Th Venice Biennale.

3. Other Side, (2013) instal·lació de Chiharu Shiota, representant japonesa a la Biennal de Venècia 2015 (The Key in the Hand )

v-nEZ.I.a

Allunyada i absent, respira el seu aire d’olor intensa de mar sense ser una ciutat de mar.

Des dels campos solitaris, els llits invisibles dels fons dels canals, els carrerons sense sortida o amb només sortida a l’aigua, sap com construir-se un espai protegit des d’on respirar distant. 

Silenci d’humitat i de pedra.

Sap explicar-se molt bé a ella mateixa que li cal viure sola, nedant asseguda i banyant-se eternament per camins d’aigua verda i grisa.

He relliscat per les pedres polides i arrodonides per tants passos i m’he pelat els genolls.

1. Fotografia de Jacques Henri Lartigue.

2. Amb vaporetto pel Gran Canal.

V-Nez.i.A

Venècia, 12 d’agost

Gris/ i Verd

M’he fet un tall al dit estirant la closca d’una lapa o d'una ostra.

D’un tronc dels de dins l’aigua.

Un noi pakistanès m’ha emplenat la mà d’arròs.

De basmati cru. Pels coloms. Per les fotos. Pels coloms.

L’aigua grisa i verdosa. La pell com el vidre.

Les celles d’un vell japonès. Peludes. Molt.

Un tall callat al dit, de record.

Aigua/ i foc.

1. Escala coberta d'algues, a Fondamenta Nuove.

2. Postals en blanc i negre de Venècia

i una espelma d'ulls perfumada de la Chiesa di San Geremia, on es veneren les restes de Santa Llúcia de Siracusa.

M, no paris de ballar ....................................................................... que no et pararé de mirar...........................................................................

.....................................

1 . M.

2. 18/08/14. De fer 5 anys.

3. 18/08/13. De fer 4 anys.

..:::...:::...:::...:::... any-S

El pare em regala uns bols de ceràmica que ha pintat aquesta setmana.

Abans d'anar a dormir, quan tothom ha marxat i tot està recollit, els agafo i me'ls vaig mirant.

acordionada

Acordió. 

Preparant el cartell per a una altra Acordionada a Tortellà.

..   . .    .  ..    ... ... ..  el 26 de setembre.

Ditades.

Ditades i fang. 
Peça de ceràmica de Simone Fraser.

Flor nerviosa. Escultura portable.

1. Flor de pixallits nerviosa. Via Romina Quiros.

2. Wearable Structure: Yellow Pod, de Tracy Featherstone.

balcans

Sóc a l'aula de Dibuix i no hi ha alumnes.
Podien venir a treballar a classe o quedar-se a casa preparant les proves de selectivitat i avui s'han quedat a casa. 
L'aula buida i jo.


Busco la cançó de Montenegro per a Eurovisió d'aquest any. Només la vaig sentir un cop per la ràdio i em va connectar una mica amb uns records estranys entre mai viscuts i viscuts molt intensament, d'uns carrers amb pujades i baixades, d'uns carrers que mai trepitjaré o pels que estaré caminat contínuament. Uns carrers de la memòria que no sé si són a prop o són lluny.

La torno a escoltar i ara només m'agrada el començament. Veig les cares d'unes noies turques rient i ballant a l'aula de Dibuix buida.


.

Aquesta setmana al bloc hi havia unes quantes visites des de Montenegro.

No sé res d'aquest país. 
Montenegro. 
Crna Gora. 
Gora Crna. 
Muntanya negra. 

-

Cinc apunts de núvols de John Constable.

º¨º.º¨¨º..··¨º

1. Cadira d' Enzo Mari.
2. Quan porto un grapat d'herba als conillets d'Índies.

3. Milan Knížák, Performance Files.

P.aR.is <> Auguste Rodin

 1. Dibuixos d'Auguste Rodin.

2. Llibreta de viatge de Francesc Ten, que li escriu:

Obri ’m les cames; un gest, un secret. Totes tenim secrets que s'insinuen amb els plecs d'un llençol a l'entrecuix.

_________________

3. Catàleg de dibuixos del Musée Rodin de Paris.

4. Des d'una habitació d'hotel.

 

M’hi he deixat endur com una danseuse d’aquarel·la.

Dibuixos d' Auguste Rodin. 

Dibuixos que neden, i que mirem com si volguéssim copiar en l’aigua blanca del paper cadascun dels gestos, de les postures, de les onades.

Ens fan sentir el desig de cada moviment i la tensió del cos,

per dins,

sense haver de moure'ns,

per fora.

P.Ar.is

1. Un nen a punt de volar per primera vegada.
2. Fotografies des de sota de la torre Eiffel.

{}

La torre Eiffel i la maleta a mig fer.

La maleta tancada. Un salt.

Els dies a mig fer.