º¨º.º¨¨º..··¨º

1. Cadira d' Enzo Mari.
2. Quan porto un grapat d'herba als conillets d'Índies.

3. Milan Knížák, Performance Files.

P.aR.is <> Auguste Rodin

 1. Dibuixos d'Auguste Rodin.

2. Llibreta de viatge de Francesc Ten, que li escriu:

Obri ’m les cames; un gest, un secret. Totes tenim secrets que s'insinuen amb els plecs d'un llençol a l'entrecuix.

_________________

3. Catàleg de dibuixos del Musée Rodin de Paris.

4. Des d'una habitació d'hotel.

 

M’hi he deixat endur com una danseuse d’aquarel·la.

Dibuixos d' Auguste Rodin. 

Dibuixos que neden, i que mirem com si volguéssim copiar en l’aigua blanca del paper cadascun dels gestos, de les postures, de les onades.

Ens fan sentir el desig de cada moviment i la tensió del cos,

per dins,

sense haver de moure'ns,

per fora.

P.Ar.is

1. Un nen a punt de volar per primera vegada.
2. Fotografies des de sota de la torre Eiffel.

{}

La torre Eiffel i la maleta a mig fer.

La maleta tancada. Un salt.

Els dies a mig fer.

int

Dibuix de Maria Olivares Alfaro.

















\/\/\/\/\/\/\ \  /  \/ /  \

Les taques dels arbres en créixer s’acosten, finalment es barregen. El sol gira i arrenca l’ombra dels arbres i se’ls la endú i, cada dia, els arbres l’han de fer nova.

(Tot un possible bosc deixat en blanc)

Perejaume.

 Cinc notes i quatre clarianes per en Narcís Comadira. NÚVOL

Les imatges de cadires
em construeixen un espai de pensar molt llarg.
Construeixen des de l'absència.

He de treballar amb la opció de dibuixar alguna cosa dibuixant el res, l'espai negatiu, el buit entre les coses, el silenci.



1. Cadires nº 14 de Michael Thonet.
2. Fotografia de Robert Frank. Paris, 1934? 1949?

||¬||¬||

Els dies escrits són més viscuts.

i

L'alegria canta, la tristesa escriu.



Dues notes de Ponç Pons a El rastre blau de les formigues. 

Les llegeixo juntes i penso si els dies tristos són, doncs, els més viscuts?

1. Dibuix de 
Pavel Tchelitchew, 1950.

2. Anemik, 2010. 
Fotografia de Paschalis Zervas.

O

He anat al metge perquè fa dies que em roda el cap.

El metge m'ha dit que tinc vertigen postural benigne.

No li he dit pas que tinc el cap al cometa 67P i a la sonda Philae.

6550-67P

Fotografies preses a 6.550 milions de quilòmetres de distància de la taula des d'on escric, aproximadament. 

Cometa 67P Txuriumov-Guerassimenko.

* ++ + * * + * philae

1. Quan es fa fosc,  simplement penso que es fa fosc, que s’acaba el dia. És una frase impersonal, ningú es fa fosc. Es fa fosc.

2. En canvi,  quan surto molt aviat de casa i encara és ben fosc, no penso mai que es faci clar com a  construcció impersonal, ni tampoc que surti el sol,  sinó que tinc una fràgil consciència d’estar en un planeta que gira en l’espai que amb la seva rotació ha donat una altra volta i torna a ser com era ahir a la mateixa hora.

_____________________________

Philae ha arribat al cometa 67P a bord de la nau Rosetta després d’un viatge de deu anys i 6.550 milions de quilòmetres pel sistema solar.

D’alguna manera em sento a prop d’aquesta màquina de la mida d’una rentadora, allà clavada  en aquell astre pedregós.

M’hi sento allà, molt a prop, veient-la agafada  a la pedra. Em sento a prop d’ella i d’aquell silenci que m’imagino que es deu poder sentir.

- -- - - --- - - -- ---- terra baixa

Des del llit, tornant de veure Terra baixa, d'Àngel Guimerà.
O de Pau Miró.
O de Lluís Homar.

El vi, després, també tenia gust de paret de fulles seques.

Proclamo la república catalana.
Bona nit.

1. Terra Baixa, fotografia de David Ruano.
2. Dibuix de Jean-Baptiste Camille Corot.
3. Fotografia de Monique de Groot.

1. Francis Crick & James Watson, discovering the DNA structure Double Helix, 1953, USA

This pencil sketch was made by Crick around this time. It demonstrates the importance of simple illustrations in conceptualising & communicating complex problems.

2. Gif de plantes amb vent.

3. Germaine Gargallo. De La musa més enigmàtica.

Cafè (2)

Caram, quines nenes més maques que hi tens al bar.

Ella ha aixecat els ulls del diari i ha vist que no hi havia ningú a cap taula. Se li ha aixecat una cella/interrogant i ha continuat llegint.

L’home duia tot de papallones blanques voleiant pel clatell que li fregaven olor de llum i electricitat
d’estius apilonats.

X x X x X

Quedem-nos asseguts en algun banc
de la plaça amb acàcies. Cauen campanades
de vespre. Va pujant el temps.
Escric a la pissarra transparent
de l’aire signes. He cremat un ram
de fulles grogues. He d’omplir de nou
l’eixuta cisterna.

Joan Vinyoli, Epíleg, de Tot és ara i res (1970)

1. Treball de Matthew Rich.

Cafè (1)

Si ets nostàlgica deus ser mot feliç, m’ha dit convençut l’amo del bar,

perquè estàs llegint el diari d’ahir, m’ha aclarit satisfet.

|||||||

Els dibuixos (A) entren a una part de dins el cap
que no és la mateixa que la de les paraules (B).

També poden anar a un altre racó (C), de pensament sense paraules ni imatges.

Paisatge groc amb dos llimoners.

Cada dia les ha d’anar a mirar per notar-ho. Per veure com es pinta tot sol el dibuix.

Tot el paisatge es va tornant groc.

De llimoners carregats.

Un paisatge de fulles que cauran.

I un altre paisatge de gent que crida i aixeca els braços

potser com branques.

4

Mute le corde.

La musica sapeva
quello che sento.

1
Alguna cosa m'han dit
la tarda i la muntanya.
Ja ho he perdut.

Jorge Luis Borges, La cifra, 17 haikus.

El núm. 4 m'agrada molt en italià.

El núm. 1, en català*.

* traduït per mi