A casa.

1. Bowl chair, 1951, de Lina Bo Bardi.
2. Anna Boggon, Inside out outside in, 2009.

Passant per davant d’una fàbrica d’embalatges de cartró

va pensar que tothom pensa coses molt diferents 
quan passa pels mateixos llocs.

Uns violins toquen una música que vol ser infinita

i algú potser només sent que són talls de ganivet
 que li van esquinçant la pell.

_______________________________________

1. Pierre Guariche; Tonneau chairs for Steiner, 1954.
2. Russell Woodard rocker chair.

9 ______________

. . . . . . . . .
De fa 9 nadals.

1. De Fergus Feehily.
2. De Junya Watanabe.

^v^v^v^v

Caminava pel carrer, cap a casa,
i he vist que la meva ombra duia un ram de julivert a les mans.

Imatge d'un llibre de plegats de paper. 

Peça de fang.

Vesper de vespes asiàtiques, al Mallol.
40 x 60 cms. aprox. 
Penjat a uns 25 metres del terra.

Per què diuen tant els gestos repetits?

Les imatges dialoguen de manera diferent que les paraules. A vegades és un diàleg més desfet però alhora més precís.

1. Postal animada de Bill Domonkos, 2013.

2. Urucu, de Lothar Baumgarten, 1970.

Fa temps, en un museu de Brussel·les, vaig comprar una postal amb aquesta imatge d'uns peus d'home vermells. I  després me l'he anat trobant de tant en tant.

Apunts de tapa de núvol.

A l’entrada del poble hi ha un taller de palets de fusta.




º º º   º    º      ºººººººº  º º º    º    ººº   ºº  º   º  

Paraules amb gust com de wasabi. O de gingebre.

Paraules resseques per dibuixar que aquell núvol blanc l'espiava pel darrere de la muntanya. No ho volia escriure amb paraules que semblaven dolces. Volia parlar d’aquell núvol blanc però amb paraules de parlar de núvols amargants i elèctrics.

Paraules cruixents servides amb una cullereta de ceràmica esmaltada.

Esferificacions que esclatessin a dins la boca i que després llepessin la textura rasposa de la pell de la cirera d’arboç.

La sensació de pensar la tenim a dins el cap, però sobretot a la zona del darrere dels ulls.

/'/'/'/

1. Fotografia de Bernd i Hilla Becher.
2. Cadira Crisis de Piet Hein Eek.

;,;,;,

1. Fa dies que em miro aquest dibuix de Ramon Laporta i Astort.

2. Canvas Weekend House, d'Albert Frey.

19 d'octubre

CTP: Ella pot pensar altres coses, a part de mi. Té moltes veus. Jo en sóc una. Tenim moltes veus.

CMP: Polifonia. Qui és? A vegades sóc un altre.

CTP: Més o menys.

CMP: O directament a vegades hauríem de deixar de ser

CTP: [El torna a citar amb conya] "deixar de ser, cessar d’existir. Abandonar el ser":

CMP: ... desésser, sí.

CTP: "És això possible o solament abandonem, amb la mort, la consciència i el jo vinculats a un cos?"

 

1. Fragment de 19 d'octubre, de Francesc Ten,

a partir de Miquel Pairolí. Lectura dramatitzada. Avui a La Planeta.

2. M. Heminway & Sons - Art Needlework.

Gustav K.

Dos dibuixos de Gustav Klimt.

Gustave C.

Fa uns dies que em miro els arbres de la vora de la carretera

acompanyada dels verds foscos que pinta Courbet.

I de les seves onades.

<><><><><><><>

101 propostes per pintar 101 armaris dissenyats per Piet Hein Eek.

Avui m'han dit que han triat el meu disseny per pintar un dels 101 armaris.
><><><><><><><><
<><><><><><><><>
><><><><><><><><

El 9 de novembre a Eindhoven !

Dibuix d'Alex Joseph Diamond.

Pare i fill pujant escales.

Semblen apunts d'idees en un cartró.

Són les escales de la catedral de Girona.

1. De The Color of Pomegranates, de Sergei Parajanov.

2. Dos cels amb núvols de John Constable.

1.  Document of an installation from 1894 by Marie Lieb, case no. 149 of the Psychiatric Clinic of Heidelberg — part of the Hans Prinzhorn Collection.
2. Alumnes de dibuix de l'Escola d'Art d'Olot dibuixant una vaca, fotografia a L'art olotí en el XIX i XX.

 Hi ha coses que no puc parar de mirar-les.

ooooooo