dilluns, 29 de setembre del 2014
diumenge, 21 de setembre del 2014
dimarts, 16 de setembre del 2014
Cadira cap aquí,
cadira cap allà,
i tornem a començar.
1. Cadira de BOUCHERIE.
2. Alumnes dibuixant. Curs 2013-14.
dimecres, 10 de setembre del 2014
dimarts, 4 de març del 2014
.·:·. .·:·. .·:·.
Espera'm, muntanya negra.
Una estona et vindré a veure i m'estiraré a la teva falda.
I tancaré els ulls i els tornaré a obrir.
diumenge, 9 de febrer del 2014
####### #### #

2. Dibuixos d'esferes dels alumnes de Batxillerat.
Dibuixos escampats per tota la taula.
Cada dia.
Molt de silenci i tot el cos en tensió a l'hora de valorar els treballs. Em sembla impossible a vegades poder posar notes de dibuixos i començo a donar voltes. Però sempre acabo fent-ho. Amb la màxima tensió d'uns fils que busco i que vaig estirant i tibant.
diumenge, 2 de febrer del 2014
divendres, 24 de gener del 2014
()( ()( ()( ()( ()( ()(
D'aquí
dos
o tres-cents
anys
et trobaràs
perfectament,
seràs
la tarda.
Enric Casasses
_______

1. Barock, 2008. De Johannes Nagel.
2. Fotografia via seiitchi.
3. Fotografia de Mieke Willems.
dissabte, 18 de gener del 2014
Dibujo fuerza fluídica. Pepeta Tolrà.
"Per a l'artista dibuixar és descobrir", afirma John Berger. I, efectivament, gràcies al dibuix Josefa Tolrà (Cabrils, 1880-1959) va descobrir la seva força visionària i mediúmica. "Abans que evolucionés i es convertís en una indagació del visible, el dibuix va ser una manera de dirigir-se a l'absent, de fer que aparegués l'absent", ha escrit Berger.
El misteri de Josefa Tolrà. Cultura/s, La Vanguardia, 15/01/14
divendres, 17 de gener del 2014
- - - - - - - - - -
2. Fragment d'entrevista a Yves Bonnefoy. La Vanguardia. 2/12/13.
... (la poesia) Intensifica les paraules i els dóna un gran valor, i amb aquestes paraules fa el mateix que els pintors amb les imatges: els torna la seva intensitat plena, la seva capacitat per designar les coses fonamentals. És la que garanteix que la paraula sigui autèntica, no alguna cosa que utilitzen els mentiders per enredar-nos.
Pot posar-ne un exemple?
Si vostè diu arbre, sense més ni més, és una definició del diccionari, una generalització racional, però quan vostè diu arbre veu moltes més coses: que està sembrat a la vora d'un camí, veu el lloc dels arbres en la seva vida, l'envaeix una idea imprecisa però molt profunda, sent, per exemple, que aquest arbre és en un lloc on vostè pot caminar, i que l'arbre és presa del temps que li permet néixer i morir, com li passa a vostè mateix. (...)
diumenge, 12 de gener del 2014
Angry Birds Landscape
No som cossos circulant
pel paisatge perquè som paisatges que caminem mentre un cos s’està quiet esperant-se
a fora.
Agafo una
llibreta de la bossa i escric: - tristesa és sinònim d'infinit -
Escric a la llibreta mirant de posar cara de fer la
llista de la compra i així la gent que fa un cafè no em veurà.
Els nens juguen a
Angry Birds i amb una cinta elàstica llancen ocells-pilota vermells. Jo, mentre
condueixo, també jugo a llançar-me cap a punts de les muntanyes que vaig
decidint pel camí.
dissabte, 11 de gener del 2014
Parella.
M'ha semblat veure algunes coincidències entre un paisatge de Courbet i un paisatge de Pissarro que vaig veure fa pocs dies a l'exposició del CaixaForum.
1. Camille Pissarro, Ribes del Marne, 1864.
2. Gustave Courbet, paisatge de la Gruyère, 1874-76 (?).
divendres, 10 de gener del 2014
Una bona part del gruix del record i de l'oblit se situa en els límits desdibuixats del pensament voluntari. Els vents del pensament -un símil antic-, l'origen dels quals no es pot recuperar, bufen entre nosaltres a través d'innombrables escletxes. Kafka va sentir "grans vents que venien de sota terra".
George Steiner, Deu raons (possibles) de la tristesa del pensament
dimarts, 7 de gener del 2014
Cuirassats. Sols artificials. Núvols publicitaris.
«Nosaltres, els futuristes, adorem les centrals elèctriques, les estacions ferroviàries, els hangars, els cuirassats, els transatlàntics gegantins, les fàbriques en diabòlica efervescència productiva, els multiplans voladors i els luxosos trens bala. A semblança d’aquestes meravelles, reconstruirem l’univers: Motocicletes-Vaques, Cavalls-Bicicletes d’acer, Sols artificials, Arbres acolorits de formigó i de metall; Flora mecànica sorprenent – Núvols publicitaris domats mitjançant registres precisos – Tempestes teatrals en l’espai.»
F. DEPERO: Una geniale rassegna di idee di Depero, 1926
.
.
.
.
.
.
2. Luigi RUSSOLO./
3. Mauro CAMUZZI.
Giannina Censi: danze euritmiche 1, 1930.

diumenge, 5 de gener del 2014
La sensació que causa el paisatge.
Jules-Antoine Castagnary, polític i crític perspicaç, va afirmar que els impressionistes ho són "no perquè reprodueixin el paisatge, sinó perquè reprodueixen la sensació que causa el paisatge". Aquesta afirmació distingeix el paisatge natural de l'emoció o del sentiment que el paisatge provoca. Aquesta emoció és l'objecte de l'impressionisme: expressar, a través de la representació de la naturalesa, la idea que se n'ha construït.
ANTONI MARÍ, Pissarro, transcendent i decisiu.
Cultura/s La Vanguardia, 20/11/13.
dimecres, 1 de gener del 2014
Subscriure's a:
Missatges (Atom)

























