- - - - - - - - - -

1. Cadira de Willem Leopold Loeb, 1946.

2. Fragment d'entrevista a Yves Bonnefoy. La Vanguardia. 2/12/13.

... (la poesia) Intensifica les paraules i els dóna un gran valor, i amb aquestes paraules  fa el mateix que els pintors amb les imatges: els torna la seva intensitat plena, la seva capacitat per designar les coses fonamentals. És la que garanteix que la paraula sigui autèntica, no alguna cosa que utilitzen els mentiders per enredar-nos.
Pot posar-ne un exemple?
Si vostè diu arbre, sense més ni més, és una definició del diccionari, una generalització racional, però quan vostè diu arbre veu moltes més coses: que està sembrat a la vora d'un camí, veu el lloc dels arbres en la seva vida, l'envaeix una idea imprecisa però molt profunda, sent, per exemple, que aquest arbre és en un lloc on vostè pot caminar, i que l'arbre és presa del temps que li permet néixer i morir, com li passa a vostè mateix. (...)

Angry Birds Landscape

No som cossos circulant pel paisatge perquè som paisatges que caminem mentre un cos s’està quiet esperant-se a fora.

Agafo una llibreta de la bossa i escric: - tristesa és sinònim d'infinit -

Escric a la llibreta mirant de posar cara de fer la llista de la compra i així la gent que fa un cafè no em veurà.

Els nens juguen a Angry Birds i amb una cinta elàstica llancen ocells-pilota vermells. Jo, mentre condueixo, també jugo a llançar-me cap a punts de les muntanyes que vaig decidint pel camí.

Parella.

 M'ha semblat veure algunes coincidències entre un paisatge de Courbet i un paisatge de Pissarro que vaig veure fa pocs dies a l'exposició del CaixaForum.

1. Camille Pissarro, Ribes del Marne, 1864.

2. Gustave Courbet, paisatge de la Gruyère, 1874-76 (?).

¬

Una bona part del gruix del record i de l'oblit se situa en els límits desdibuixats del pensament voluntari. Els vents del pensament -un símil antic-, l'origen dels quals no es pot recuperar, bufen entre nosaltres a través d'innombrables escletxes. Kafka va sentir "grans vents que venien de sota terra".

George Steiner, Deu raons (possibles) de la tristesa del pensament

1. De À propos de Nice, de Jean Vigo, 1930.

De Barcelona.

Cuirassats. Sols artificials. Núvols publicitaris.

«Nosaltres, els futuristes, adorem les centrals elèctriques, les estacions ferroviàries, els hangars, els cuirassats, els transatlàntics gegantins, les fàbriques en diabòlica efervescència productiva, els multiplans voladors i els luxosos trens bala. A semblança d’aquestes meravelles, reconstruirem l’univers: Motocicletes-Vaques, Cavalls-Bicicletes d’acer, Sols artificials, Arbres acolorits de formigó i de metall; Flora mecànica sorprenent – Núvols publicitaris domats mitjançant registres precisos – Tempestes teatrals en l’espai.»

F. DEPERO: Una geniale rassegna di idee di Depero, 1926

.

.

.

.

.

.

1. Fortunato DEPERO./

Depero i la reconstrucció futurista de l'univers.

2. Luigi RUSSOLO./

 Partitura de Despertar d'una ciutat, d'Intonarumori, 1914.

3. Mauro CAMUZZI.

 Giannina Censi: danze euritmiche 1, 1930.

La sensació que causa el paisatge.

Jules-Antoine Castagnary, polític i crític perspicaç, va afirmar que els impressionistes ho són "no perquè reprodueixin el paisatge, sinó perquè reprodueixen la sensació que causa el paisatge". Aquesta afirmació distingeix el paisatge natural de l'emoció o del sentiment que el paisatge provoca. Aquesta emoció és l'objecte de l'impressionisme: expressar, a través de la representació de la naturalesa, la idea que se n'ha construït.

 ANTONI MARÍ, Pissarro, transcendent i decisiu.

Cultura/s La Vanguardia, 20/11/13.

far

Peça de llana d' At Swim-Two-Birds.

1/1/14

A casa.

1. Bowl chair, 1951, de Lina Bo Bardi.
2. Anna Boggon, Inside out outside in, 2009.

Passant per davant d’una fàbrica d’embalatges de cartró

va pensar que tothom pensa coses molt diferents 
quan passa pels mateixos llocs.

Uns violins toquen una música que vol ser infinita

i algú potser només sent que són talls de ganivet
 que li van esquinçant la pell.

_______________________________________

1. Pierre Guariche; Tonneau chairs for Steiner, 1954.
2. Russell Woodard rocker chair.

9 ______________

. . . . . . . . .
De fa 9 nadals.

1. De Fergus Feehily.
2. De Junya Watanabe.

^v^v^v^v

Caminava pel carrer, cap a casa,
i he vist que la meva ombra duia un ram de julivert a les mans.

Imatge d'un llibre de plegats de paper. 

Peça de fang.

Vesper de vespes asiàtiques, al Mallol.
40 x 60 cms. aprox. 
Penjat a uns 25 metres del terra.

Per què diuen tant els gestos repetits?

Les imatges dialoguen de manera diferent que les paraules. A vegades és un diàleg més desfet però alhora més precís.

1. Postal animada de Bill Domonkos, 2013.

2. Urucu, de Lothar Baumgarten, 1970.

Fa temps, en un museu de Brussel·les, vaig comprar una postal amb aquesta imatge d'uns peus d'home vermells. I  després me l'he anat trobant de tant en tant.

Apunts de tapa de núvol.

A l’entrada del poble hi ha un taller de palets de fusta.




º º º   º    º      ºººººººº  º º º    º    ººº   ºº  º   º  

Paraules amb gust com de wasabi. O de gingebre.

Paraules resseques per dibuixar que aquell núvol blanc l'espiava pel darrere de la muntanya. No ho volia escriure amb paraules que semblaven dolces. Volia parlar d’aquell núvol blanc però amb paraules de parlar de núvols amargants i elèctrics.

Paraules cruixents servides amb una cullereta de ceràmica esmaltada.

Esferificacions que esclatessin a dins la boca i que després llepessin la textura rasposa de la pell de la cirera d’arboç.

La sensació de pensar la tenim a dins el cap, però sobretot a la zona del darrere dels ulls.

/'/'/'/

1. Fotografia de Bernd i Hilla Becher.
2. Cadira Crisis de Piet Hein Eek.

;,;,;,

1. Fa dies que em miro aquest dibuix de Ramon Laporta i Astort.

2. Canvas Weekend House, d'Albert Frey.

19 d'octubre

CTP: Ella pot pensar altres coses, a part de mi. Té moltes veus. Jo en sóc una. Tenim moltes veus.

CMP: Polifonia. Qui és? A vegades sóc un altre.

CTP: Més o menys.

CMP: O directament a vegades hauríem de deixar de ser

CTP: [El torna a citar amb conya] "deixar de ser, cessar d’existir. Abandonar el ser":

CMP: ... desésser, sí.

CTP: "És això possible o solament abandonem, amb la mort, la consciència i el jo vinculats a un cos?"

 

1. Fragment de 19 d'octubre, de Francesc Ten,

a partir de Miquel Pairolí. Lectura dramatitzada. Avui a La Planeta.

2. M. Heminway & Sons - Art Needlework.

Gustav K.

Dos dibuixos de Gustav Klimt.

Gustave C.

Fa uns dies que em miro els arbres de la vora de la carretera

acompanyada dels verds foscos que pinta Courbet.

I de les seves onades.

<><><><><><><>

101 propostes per pintar 101 armaris dissenyats per Piet Hein Eek.

Avui m'han dit que han triat el meu disseny per pintar un dels 101 armaris.
><><><><><><><><
<><><><><><><><>
><><><><><><><><

El 9 de novembre a Eindhoven !

Dibuix d'Alex Joseph Diamond.

Pare i fill pujant escales.

Semblen apunts d'idees en un cartró.

Són les escales de la catedral de Girona.

1. De The Color of Pomegranates, de Sergei Parajanov.

2. Dos cels amb núvols de John Constable.

1.  Document of an installation from 1894 by Marie Lieb, case no. 149 of the Psychiatric Clinic of Heidelberg — part of the Hans Prinzhorn Collection.
2. Alumnes de dibuix de l'Escola d'Art d'Olot dibuixant una vaca, fotografia a L'art olotí en el XIX i XX.

 Hi ha coses que no puc parar de mirar-les.

ooooooo



\/\/\/\/\/\/\

Cadira sola i apilonada.

1. Dibuix i fotografia de Marc Vicens.

2. Puf root, de nuun.nu.

^^^^

La pedra era com un llit.
Una vaca em mirava i a mi se m'escapava el riure perquè ella no podia riure.

No volia pensar que les esquelles interpretaven un concert, ni que la pedra era un coixí.
Ni que la vaca em mirava.