1. De The Color of Pomegranates, de Sergei Parajanov.

2. Dos cels amb núvols de John Constable.

1.  Document of an installation from 1894 by Marie Lieb, case no. 149 of the Psychiatric Clinic of Heidelberg — part of the Hans Prinzhorn Collection.
2. Alumnes de dibuix de l'Escola d'Art d'Olot dibuixant una vaca, fotografia a L'art olotí en el XIX i XX.

 Hi ha coses que no puc parar de mirar-les.

ooooooo



\/\/\/\/\/\/\

Cadira sola i apilonada.

1. Dibuix i fotografia de Marc Vicens.

2. Puf root, de nuun.nu.

^^^^

La pedra era com un llit.
Una vaca em mirava i a mi se m'escapava el riure perquè ella no podia riure.

No volia pensar que les esquelles interpretaven un concert, ni que la pedra era un coixí.
Ni que la vaca em mirava.

",",,,""

Imatges que fa temps que guardo de dones-tortuga.

1. Retrat de Jane Morris, 1865. Fotografia de John R. Parsons.

2. Young woman riding on the back of a turtle at Mon Repos Beach, near Bundaberg, 1930.

3. Alzoria Lewis o Alzoria Green, turtle girl.

.

.

.

.

.

.

.

Cada divendres,

no sabia si córrer cridant per les puntes tremoloses dels arbres,

o amagar-se a sota de la foscor de qualsevol pedra

i deixar que el cos se li adormís sense llum

al costat aquell circuit d’arrels i tiges destenyides i cruixents.

º-º----º-º--º---

 Coses al cap.

I classes de dibuix.

1. Frederic, Lord Leighton

Study of a Lemon Tree, 1859.

 (John Ruskin ensenya als seus alumnes aquest dibuix com a exemple)

2. Merisio Pepi

Fienagione a Cogne, 1959.

(fragment)

x x x x x x x x x x

* * * * * **

Erizo, de Mapi Rivera.

Aquest vestit, o paisatge.

Menta.

Menta mentidera,
floriràs i no granaràs.

Aquest any no ha sortit la mata de menta que sortia cada any a sota del taronger.

ººººººººººººººººººººººººººººººooooooooooooooooooooooooooooooºººººººººººººººoºoºoooooooooooooooooooooooooooooooººººººººººººººººººooooooooºººººººººoºoºoºoooºoºoooºoºoºoºooºoºooooºoºooºoºoºoooºººººººººººººººººººººººººººººººººººººoooºoºoºoooooooooooºººººººººoºoºoºooooooooooºººººººººoºoooooooooooºoºoºoºoooººº

"Ça i enllà, contemplava aixecaments espantosos de massius granítics que, desnivellats de base, s'havien obert formant dantesques esquerdes, muradals immensos, ensulsiades colossals que deixaren al viu roques nues i pelades com insepults cranis de titans; i per entremig de tal desllorigament, hi veia verdejar, en ufanós embull, des del roure aparatós i la rogenca alzina dels solells, fins al frescal faig de les obagues i l'airós pi de les altures, que formant onades de vegetació, omplien les fondalades, remuntaven vessants i carenes, i escalaven fins els espadats, per mica que en sos relleixos i revirons pogués arrapar-s'hi la jonça o clavar-hi l'urpa el rebec alzinall, enc que fos llençant ses branques a l'abim."

Pròleg de La punyalada, de Marià Vayreda

Joaquim Vayreda. Dibuix.

Fa just una setmana que tinc un dibuix signat  J. Vayreda. 
Hi diu també Olot. 
I un 98.

Diari.

Ahir a El Punt Avui, Els penyals de Belle-Île, de Claude Monet. 
Paper de diari.

Pintures i dibuixos de paper de diari.

Dipòsits d'aigua.

Diumenge 1/9/13.
 Camí de les Baumes d'en Caxurma.
Castellfollit de la Roca.

Epitafi a la tomba del pintor Raffaello Sanzio (Urbino, 1483 - Roma, 1520).

/Sulla tomba al Pantheon si legge l'epitaffio di Pietro Bembo in latino:

Ille hic est Raphael timuit quo sospite vinci, rerum magna parens et moriente mori.

(Qui giace Raffaello: da lui, quando visse, la natura temette d'essere vinta, ora che egli è morto, teme di morire.)/

P.A.E. / petit àlbum d'RoMA (2)

 La Bocca della Verità no diu mai mentides. Calla.

P.A.E. Petit àlbum d'estiu. RoMA.

· 2 fotografies de 338 ·

1. Bocca della Verità, a Santa Maria in Cosmedin.

2. Cadira a Santa Maria in Trastevere.

P.A.E. / petit àlbum d'RoMA (1)

_____________

Dafne fuig. S'escapa. Corre.

Apol·lo abraça la dona-arbre quan els dits ja s'allarguen i creixen les branques del llorer.

Llorer de marbre.
Fulles glaçades que encara tremolen. Pell d'escorça. Peus d'arrels.

Apol·lo abraça l'arbre i abraça intensament i ja no sap què abraça.

( Apollo e Dafne, Gian Lorenzo Bernini, Galleria Borghese )

1. Untitled.
2. Cat's Cradle, d'Emma Powell.

. 1 . 2 . 3 . 4 .

Mans tocant un bol.

Dibuix de Marc Vicens.

viaggio in Italia

. tinc ganes de veure a Roma

els ulls dels nens mirant Roma .

1. Roma. Google maps. Zona de l'hotel.

2. Bruno Gatta sconces, Italy 1955. Via MID MOD Design.

[]1 m. guia de Barcelona

1. Fotografia d'Inès Carrillo.
2. Llibreta. Escriure a la piscina.
3. Els nens s'han enfilat a la figuera i han agafat un niu de tòrtores.

<><><><><><>

És que el mar no és pas cap metàfora.

L'aigua lleparà la sorra totes les vegades.

Encara que no hi hagi ningú més a la platja.

 mig . dia . da 

1. /3. Dibuixos de Nyssa Sharp.

2.  +

º ºº º ºº

Hi havia una corda lligada a les boies grogues que s'havien descolorit,
o destenyit,
i es tornaven blanques.
Em vaig agafar molt fort a la corda amb el cap enganxat i adormit a la boia.
Un coixí de mar.
Les mans tenses agafades molt fort a la corda molla i gruixuda.
El cap fixat a la boia però el cos deixant-se endur absolutament per les onades,
com aquells fils d'alga verdosa.

-_-_-_-_

1. Amir Zaki, Time Moves Still, Tree portrait #19.
2. Carl Blechen / Junge Eiche.
3. Marcus Coates, Stoat, 1999. [Pròtesis, via infamous accessories.]

[]

.

llibreta de carn

Mare. faig una llibreta de carn.

1. Tom Friedman, Two By Four, 1990. A wooden plank painted in acrylic to look exactly like itself.
2. Edgar Massul, When spring returns…, 2003. Military blanket, flexible polyurethane, wood.

.

Neda. Neda. Neda. Encara neda.

, impressions

Hermine Van Dijck, a journal de jours.

Buscava unes paraules que parlessin d'aigua, de músiques de piano, de fonts intermitents i de circuits elèctrics.
Encara no les he trobat.

He trobat unes imatges.
Ahir.
Caminar per la vora de Fluvià.
Caminar per la vora del passat d'altres i cosir-lo pel camí amb el passat nostre.