Boles de fang i sorra. A l'hora del pati. Per regalar al pare. No n'hi ha cada dia. Al papa li agradarà molt. Avui n'he fet una de megasúper. Avui se m'ha aixafat. No n'hi ha cada dia. Només alguna de tant en tant. A vegades hi ha pedres. A vegades hi ha els trossets de paper adhesiu que sobren d'alguna activitat. A vegades hi ha glans, o herba, o bols o pistoles o altres peces fetes amb el paper d'alumni de l'entrepà.
Obro la càmera i miro quines fotografies del cap de setmana hi ha. Trobo uns xais en un turó, el final de curs de l'escola, uns alls salvatges, un brocanter i la caseta del festival PNRM 2011.
cultura/spàg. 29 Dibuix / Alicia Marsans Text / Antoni Marí ...amb l'estat d'expectativa que m'afuava des de feia temps: un estat de quietud escrutadora, de silenci atent, d'una espera inútil i tranquil·la...
Cómo se vive tras aquel espanto? Cada mañana abro los ojos... y me da igual si es lunes o domingo, Navidad u otro día: lo agradezco como un regalo de la vida. camino por la montaña, me arrodillo ante un paisaje... y me digo: "¡Qué suerte estar aquí!".
Boris Pahor, 97 anys, supervivent de camps de treball nazis