dimecres, 28 de setembre del 2016
dijous, 8 de setembre del 2016
De fusta [][]
1. Perejaume. La rel de l'arbre és una roda, 2016
Un bosc,
un cor d'homes cantant,
quatre arbres animats girant infinitament sobre el seu eix.
2. Ralf Baecker. Rechnender Raum [espai de càlcul], 2007
Estructura de fusta,
amb fils tensats,
ploms de pescar penjats dels fils
i petits motors que construeixen moviments.
Moviments poc evidents però que semblen imprescindibles en les operacions que generen.
Màquines de pensar.
Circuits interns.
Engranatges poètics.
La màquina de pensar. Ramon Llull i l'ars combinatòria.
De fusta []
Quan he anat al taller
a dir-li adéu,
el pare era un home de fusta.
Buidava l'interior d'un tronc molt gran
deixant-ne només les parets.
La pols l'havia arrebossat totalment.
Cilindres d'argila girant al torn.
Troncs d'arbres excavats.
____________
Quan he arribat a casa,
un veí de dues cases més enllà
m'ha cridat.
Fa dos o tres anys que va fer cent anys.
Era fuster.
M'ha dit si volia que li donés
coses de fusta
que havia fet ell.
Un saler de fusta.
Troncs d'arbres i argila.
dijous, 1 de setembre del 2016
dimecres, 31 d’agost del 2016
Aranyes que dibuixen.
__________________________________________________________ em retornen als de Josefa Tolrà.
Alguns dibuixos de Louise Bourgeois,
dilluns, 15 d’agost del 2016
Últims dibuixos.
En una sala espaiosa del Museu Guggenheim de Bilbao.
Últims dibuixos de Louise Bourgeois.
Missatges.
Del final. Comiat.
Et punxen per dins.
Diu adéu, dibuixant.
I give every thing away
I distancie myself from myself
I am packing my bags
Al voltant de la gàbia amb la porta oberta. The Last Climb. L'escala de cargol s'enfila més amunt. Esferes de vidre blau volant i expandint-se. Boles de fusta, pesades, a terra. Una llàgrima blava gegant penjada.
Silenci.
dimecres, 3 d’agost del 2016
I need my memories. They are my documents.
Louise Bourgeois
Structures of Existence: The Cells.
GUGGENHEIM BILBAO
divendres, 15 de juliol del 2016
dimarts, 5 de juliol del 2016
diumenge, 29 de maig del 2016
=--=--=--=--=
2. A Canapost, tombes medievals antropomorfes.
La pluja les omple i es tornen safareigos.
Banyeres eternes.
El temps, de pedra i d'aigua.
diumenge, 8 de maig del 2016
Tangències / Alt Empordà / apunts
De toda ruina emana algo divino [...]; algo ganado por haber apurado la esperanza en su extremo límite y soportado su fracaso y aun su muerte: el algo que queda del todo que pasa. María Zambrano
________
Gunta Stölzl teixint i Karen Karnes treballant amb fang.
dilluns, 2 de maig del 2016
dimecres, 27 d’abril del 2016
____________________
2. El taller del ferrer.
dimecres, 13 d’abril del 2016
L’olor de mar, intensa i pesant com mai, en el moment de baixar
de l’avió.
L’olor de tristesa, intensa i pesant, del dia de tornar.
Com si s’acabés tot de cop, s’acaba un viatge.
Aquella olor d’haver de marxar dels llocs on no sabem si
tornarem.
Tornar o marxar.
La tristesa, més lleugera, de qui, en principi, torna a
casa.
()()()()
La tristesa, glaçada, de qui en marxa potser per sempre.
dilluns, 28 de març del 2016
Res es mou però els ulls corren encara massa poc.
.
.
.
Baobab. Inflat. Dits estesos, mans obertes, tensant l’horitzó.
Alga de terra, carn
verda sota la pell fina. Animal i planta; planta i ànima; planta, ànima, camí.
(en construcció)
Crits
d’ocells, cants d’ocells i crits d’ocells.
(en construcció)
La
platja estreta ressegueix tot el mar. Li guarda barques de sípia o xancles desaparellades
o petxines de ratlles o algues i plàstics i crancs porucs que corren més que
els ulls.
I ho
guarda tot. Un peix globus desinflat. I un vaixell enfonsat. Rovellat. Cansat.
Dibuixat.
(en construcció)
Circuits
d’ulls, de peus, de braços. Negre de siluetes circulant. Repeticions. Caderes.
Braços. Peus. Ulls. Xancles. Dents. Perfils. Temps tancat de mans que saluden.
Pell. Siluetes de siluetes. Repeticions. Temps tancat. Siluetes de siluetes.
Perfils de perfils.
(en construcció)
Carrers
de sorra d’esponja. Cases de sorra de ciment.
Gallina-galleda-cabres.
Pal-llauna-flors.
Plàstic-crit-arrels.
Fruita-olor-peixos
secs.
Cargol de mar-paret-petxines.
Porc-palmera-cadires.
Res es
mou però els ulls corren encara massa poc.
Palmarin, Senegal, Àfrica.
(gràcies, Inès, per acollir-nos a casa teva)
dimecres, 2 de març del 2016
El dibujo pertenece a la especie más rara de las cosas: a aquellas que apenas tienen presencia: que si son sonido, lindan con el silencio; si son palabras,con el mutismo; presencia que de tan pura, linda con la ausencia; género de ser al borde del no-ser.
María Zambrano, Hacia un saber sobre el alma
1. Treball de Fernanda Gomes.
2. Capoll del morrut de la palmera.
(M'espanto quan en trobo al pati. M'espanto perquè són tan preciosos com perillosos)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
