||¬||¬||

Els dies escrits són més viscuts.

i

L'alegria canta, la tristesa escriu.



Dues notes de Ponç Pons a El rastre blau de les formigues. 

Les llegeixo juntes i penso si els dies tristos són, doncs, els més viscuts?

1. Dibuix de 
Pavel Tchelitchew, 1950.

2. Anemik, 2010. 
Fotografia de Paschalis Zervas.

O

He anat al metge perquè fa dies que em roda el cap.

El metge m'ha dit que tinc vertigen postural benigne.

No li he dit pas que tinc el cap al cometa 67P i a la sonda Philae.

6550-67P

Fotografies preses a 6.550 milions de quilòmetres de distància de la taula des d'on escric, aproximadament. 

Cometa 67P Txuriumov-Guerassimenko.

* ++ + * * + * philae

1. Quan es fa fosc,  simplement penso que es fa fosc, que s’acaba el dia. És una frase impersonal, ningú es fa fosc. Es fa fosc.

2. En canvi,  quan surto molt aviat de casa i encara és ben fosc, no penso mai que es faci clar com a  construcció impersonal, ni tampoc que surti el sol,  sinó que tinc una fràgil consciència d’estar en un planeta que gira en l’espai que amb la seva rotació ha donat una altra volta i torna a ser com era ahir a la mateixa hora.

_____________________________

Philae ha arribat al cometa 67P a bord de la nau Rosetta després d’un viatge de deu anys i 6.550 milions de quilòmetres pel sistema solar.

D’alguna manera em sento a prop d’aquesta màquina de la mida d’una rentadora, allà clavada  en aquell astre pedregós.

M’hi sento allà, molt a prop, veient-la agafada  a la pedra. Em sento a prop d’ella i d’aquell silenci que m’imagino que es deu poder sentir.

- -- - - --- - - -- ---- terra baixa

Des del llit, tornant de veure Terra baixa, d'Àngel Guimerà.
O de Pau Miró.
O de Lluís Homar.

El vi, després, també tenia gust de paret de fulles seques.

Proclamo la república catalana.
Bona nit.

1. Terra Baixa, fotografia de David Ruano.
2. Dibuix de Jean-Baptiste Camille Corot.
3. Fotografia de Monique de Groot.