Una bona part del gruix del record i de l'oblit se situa en els límits desdibuixats del pensament voluntari. Els vents del pensament -un símil antic-, l'origen dels quals no es pot recuperar, bufen entre nosaltres a través d'innombrables escletxes. Kafka va sentir "grans vents que venien de sota terra".
George Steiner, Deu raons (possibles) de la tristesa del pensament