Si he de ser paisatge sóc un safareig.

Per l'aigua.
Per l'arquitectura.
Per la molsa.

Safareig públic de Tortellà, contruït el 1885.
Autor fotografia: Valentí Fargnoli / Tortellà en blanc i negre, Santi Soler i Simon

"It takes nerve to add a modernist red box onto a historic 18th-century cottage.

NY-based Messana O'Rorke architects make it work with their Ten Broeck cottage addition."

http://www.remodelista.com/

Via The Slow Home www.theslowhome.com

per la meva

germana

Estel

blanca bruna // verge i desvestida // ara és mon tresor

Verge de vestir

o desvestida

no es diu despullada

verge i desvestida

un dia

sortirà

vestida

sessió fotogràfica

alguna cosa nova / alguna cosa vella

Llum Glo-Ball. Disseny de Jasper Morrison

Cap i pota o Verge desvestida.

D' Antiguitats Ernest Comas, Sant Esteve d'en Bas

a la manera de

Ninots, projeccions, instal.lacions de Tony Oursler.

Monstres

i els fils elèctrics es tensaven provant d'escanyar totes les cases d'una estrebada.

In Memoriam

Esteve

cuidador del meu poble

SOPHIE TAEUBER-ARP

Sophie Taeuber-Arp amb "Dada head", 1920
Fotografia: Nic Aluf


Cercles dinàmics.Gouache sobre paper,1934

Sophie Taeuber-Arp. Caminos de vanguardia
Museo Picasso, Málaga. Fins el 24 de gener

_ mare, a on van els dies ?

_ mama, ho saps que tu ets tu ?

_ mare, qui és que apaga el sol i encén la lluna ?

_ mama, quants mesos tens ?

_ que bo que és aquest pernil . . . té gust de . . . de . . . té gust de mama.

_ mare, jo existiria si tu no existissis ?

_ mama, ho saps que una rodona és infinita ?

_ mare, quina lletra ve després de la Z ?

_

_ mama, saps que t'estimo com anar fins a l'infinit i després tornar ?

_

_ mare, per què plores ?

per la meva

germana

Inès

güle, güle, llums de Nadal

Llums de Nadal

de l'arbre del

restaurant

Les Cols.

Olot.

Abans era pirata. Ara ja tinc molts tresors.

jo també

L'armari. N'he vist un a l'Espai Influenza d' Aiguaviva.

De fustes velles

Peces del dissenyador holandès Piet Hein Eek.

bulbs / comptadors d'anys

. . . un . . . un . . . un . . . un . . .

. . . dos . . . dos . . . dos . . . dos . . .

. . . tres . . . tres . . . tres . . . tres . . .

els dies
les setmanes
els anys
Quan estic a punt de pensar que tot això potser no cal.
Com una cadira, que espera.

Miro els bulbs

que surten al pati

als mateixos llocs

cada any

cada any

cada any