dilluns, 29 de juny del 2009
dijous, 25 de juny del 2009
IRAN
Una vella embolicada amb una manta fosca teixia una manta d'ocells i de roses.
. . . m . . . m . . . m . . . m . . . m . . . m . . . m . . . m . . . m . . . m . . . m . . . m . . . m . . . m . . . m . . . m . . .
m . . . m . . . m . . . m . . . m . . . m . . . m . . . m . . . m . . . m . . . m . . . m . . . m . . .
Qui passava de pressa no gosava acostar-s'hi o es preguntava per què algú hauria de voler visitar-la.
Era negra per la guerra, com tots els vells; era callada. Els ulls semblaven massa sincers perquè el cos s'havia anat esborrant i era imprecís. Com la pols, i com les pàgimes d'aquell llibre que feia una olor diferent.
Iran 2000
dimecres, 24 de juny del 2009
dissabte, 20 de juny del 2009
dimecres, 17 de juny del 2009
Subscriure's a:
Missatges (Atom)